Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Halloween. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Contes macabres


Tot i que jo sóc més de castanyada, he de reconèixer que m'encanten les històries de por, per això us vull ensenyar un llibre ideal per aquestes dates: els "Contes Macabres," d'Edgar Allan Poe amb il•lustracions de Benjamin Lacombe, que edita Edelvives.

Es tracta d'un recull de vuit contes d'aquest famós escriptor americà, com ara La caiguda de la casa Usher, Ligeia o El retrat oval. És cert que aquests contes s'han publicat altres vegades, però aquesta edició és molt especial. En primer lloc, perquè va dirigida tant al lector adult com a l'adolescent i això permet que pares i fills puguin gaudir-la a la vegada. D’altra banda, s’ha de destacar l’acuradíssima edició: des de les cobertes de tapa dura negra de gran format fins a la qualitat del paper imprès, el llibre està cuidat al mil•límetre. Per acabar, les precioses i pertorbadores il•lustracions de Benjamin Lacombe són el complement ideal per als relats gòtics de Poe. Com podeu comprovar a les imatges que acompanyen aquesta entrada, els personatges que hi apareixen tenen una expressió poc realista, fins i tot infantil, però l’estètica del conjunt, aconseguida amb l'ús d'una paleta de color basada en el negre i el vermell, és absolutament fosca i inquietant.

D’entre tots els contes, els meus preferits són tres: El cor delator, Berenice i, sobretot, El gat negre. El primer, per la intensitat que va guanyant lentament el relat, fins arribar a la confessió del protagonista. És ben bé com si sentíssim els batecs del cor del mort. El següent, pel desenllaç final, tan sorprenent i inesperat com truculent. Finalment, crec que El gat negre és un relat esplèndid, que compta amb tots els elements imprescindibles d’un bon conte de terror: la progressiva evolució del protagonista cap a la crueltat i la bogeria, l’element fantasmagòric i l’ensurt i sorpresa finals, que és dels més macabres que recordo.

Espero que us animeu a llegir algun d’aquests fantàstics i terrorífics relats!

A partir de 13 anys.-

dimecres, 21 d’octubre del 2015

L'oncle llop


M'encanten els contes clàssics! Em sembla que no és la primera vegada que ho dic. I "L'oncle llop", de Xosé Ballesteros i Roger Olmos, editat per Kalandraka, m'agrada especialment. Aquesta adaptació d'un conte italià explica les peripècies de la Carmeta, una nena a qui li agraden tant els dolços com dir mentides i les conseqüències que pot tenir aquest defecte, sobretot si a qui enganyes és a l'oncle Llop... Potser el final de la història és políticament incorrecte, però a mi em sembla una molt bona manera d'iniciar els alumnes en els anomenats "contes d'advertència". 

Les il·lustracions de Roger Olmos creen una atmosfera inquietant, que aconsegueix endinsar el lector en la història fent que pugui sentir com va creixent el neguit de la protagonista. I, sorprenentment, ho fa utilitzant una paleta de color viva i variada.

Un conte fantàstic per explicar en veu alta. Ja veureu com l'audiència no queda indiferent... 

A partir de 6 anys.-








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...